Aquestes són les paraules del papa Francesc dites recentment i ja pronunciades en l’encíclica Fratelli tutti el dia de sant Francesc de fa quatre anys: «La guerra deixa el món pitjor de com l’havia trobat. La guerra és un fracàs de la política de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota enfront de les forces del mal» (FT 261). Les darreres notícies de Palestina, la terra de Jesús, són esfereïdores i alarmants: més de 37.000 morts, la majoria dones i infants, persones al marge de l’odi i de la violència, subjectes pacients que paguen amb la seva innocència i sense que un mínim d’empatia i misericòrdia toqui el cor dels agressors. Què té d’humana una consciència que no s’atura de fer el mal, posseïda per un esperit que no pensa més que a destruir sense calibrar -i el que és pitjor, sabent-ho- la magnitud d’un genocidi sense precedents pel moment que vivim?

La guerra està estesa a molts altres paisos, ben a prop de nosaltres entre Rússia i Ucraïna. Amb els mateixos resultats, els mateixos tons dictatorials i les contínues amenaces de no aturar la violència i produir cada dia més morts innocents. Afegim-hi tots els altres països dels quals la premsa no en parla i que pateixen una censura injusta que impedeix que es doni a conèixer allò que realment està passant. «Prestem atenció -segueix el papa Francesc- a la veritat d’aquestes víctimes de la violència, mirem la realitat des dels seus ulls i escoltem els seus relats amb el cor obert. Així podrem reconèixer l’abisme del mal en el cor de la guerra i no ens pertorbarà que ens tractin d’ingenus pel fet d’escollir la pau».

Som convidats a invocar la pau, a fer-la viva i present entre nosaltres, en el conjunt de totes les nostres relacions personals, familiars, socials, eclesials, polítiques i respecte de l’entorn natural que ens envolta i ens configura. Demanem a Déu la pau com a do de la seva misericòrdia. En la «invocació a la pau» a Terra Santa del passat 7 de juny, el papa Francesc ens diu que «la pau no s’aconsegueix només amb acords de paper o a les taules de compromisos humans i polítics. Neix de cors transformats, sorgeix quan cadascú de nosaltres és aconseguit i tocat per l’amor de Déu, que dissol els nostres egoismes, romp els nostres prejudicis i ens dona el gust i l’alegria de l’amistat […]. Aquests són els atributs de Déu: una hospitalària proximitat, la compassió i la misericòrdia. Déu és proper, compassiu i misericordiós».

Amb això, vol expressar el desig de treballar i comprometre’ns que s’arribi a una pau duradora, on l’Estat de Palestina i l’Estat d’Israel puguin viure un al costat de l’altre, esfondrant els murs de l’enemistat i de l’odi, al mateix temps que ens preocupam per Jerusalem, perquè es convertesqui en la ciutat de l’encontre fratern entre cristians, jueus i musulmans, tutelada per un estatut especial garantit a nivell internacional.

La pregària per la pau és una constant en totes les celebracions de les nostres parròquies, comunitats, llocs de culte, famílies, centres escolars, moviments, associacions i grups cristians, junt amb molta gent de bona voluntat. La pregària ens uneix, ens cohesiona, ens fa solidaris amb els qui pateixen la violència i vol posar un brot d’esperança davant tanta desesperació i crispació. Amb el Papa demanam al Senyor que els responsables de les nacions i les parts en conflicte puguin trobar el camí de la concòrdia i de la unitat.