Conta l’Evangeli que, amb molta gent al seu voltant i enmig d’empentes, Jesús fa una pregunta que sorprèn: «Qui m’ha tocat la roba?» La resposta espontània dels deixebles no es fa esperar: «La gent us empeny pertot arreu, i preguntau qui us ha tocat?». Tocar a Jesús! És tan forta la pressió social que impedeix la naturalitat i la sinceritat amb que algú fa tot el possible per a demanar ajuda. Per Jesús, la fe és més forta que la llei quan es tracta de salvar una persona. La dona que toca la roba de Jesús forma part de la gent que l’ha acollit, «ja que -diu l’Evangeli- tothom l’esperava» (Lc 8,40).

 Esperar i apropar-se a Jesús, com ho fa aquesta dona malalta: dues actituds a apropiar-nos amb detall perquè són les condicions necessàries per a donar el pas decisiu d’arribar a Jesús i creure-hi. És l’entorn de la religiositat autèntica mitjançant la qual Jesús -Bon Pastor- s’ha guanyat la gent en el seu fatigós periple missioner d’anar de poble en poble. La seva arribada sempre crea expectació i novetat, tot un model per a la nostra trobada amb la gent, un model encoratjador de caminar al davant, enmig i darrere del poble, ensenyant i aprenent, compartint les seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes. Per això és ben acollit i tothom vol estar a prop d’Ell.

El pastor que és acollit i que manté la gent expectant s’ha sabut guanyar la credibilitat del qui estima i està disposat fins i tot a donar la vida. És acollit perquè sempre té als llavis una paraula d’ànim i de consol, perquè transmet una nova i bona notícia, perquè es presenta amb un gest desacostumat que mostra la seva vocació de tendresa, perquè proposa i no imposa, perquè el seu exercici de l’autoritat és ara un testimoni de servei humil, perquè té un tracte exquisit que sap arribar al cor, allà on la persona és convidada a obrir-se i a respondre amb generositat. És humil i bon comunicador. Per això, el miracle d’una Església propera, d’un ministeri sacerdotal i diaconal assequible, d’un laïcat coresponsable i present en unes comunitats acollidores i atentes, només és possible quan existeix una voluntat decidida d’apropar-se humilment a Jesús, com ho fa la dona malalta de l’Evangeli. El nou Pla pastoral ens haurà d’ajudar a fer-ho, caminant junts.

Jesús ha de ser el referent, és detallista i mostra una gran perspicàcia. Li interessen el nom i els llinatges, la persona en la seva individualitat, no la massa indefinida i anònima amb la qual es fa difícil entrar en relació «humana». L’Evangeli, llegit, escoltat i meditat amb la puresa de cor, predisposa a descobrir persones que cerquen Jesús i el volen tocar. Fa impressió, només de llegir-ho: tothom cerca Jesús! Que bé si sabem descobrir entre nosaltres homes i dones, molts d’ells joves, que el cerquen. Convé optar per una acollida més humana, ja que el nostre temps és per als altres.

La proposta és que hem de proclamar de manera joiosa, arriscada, exigent i lliure un Jesús que venç la malaltia i el mal, que romp barreres socials, que es fa amb tothom, que sempre dona una nova oportunitat, que obre el cor a la confiança, que crida a la conversió, que rehabilita els exclosos, que es fa amb els més obstinats, que es deixa entendrir per la bellesa de la natura i per la senzillesa dels infants, que és capaç de plorar quan veu que es perden oportunitats precioses, que estima i es deixa estimar, que triomfa sobre la mort, el mal i el pecat, i apareix viu, fent-nos participar de la seva mateixa vida.