Ex 24, 3-8. Farem el que diu el Senyor, l’obeirem en tot.

Salm 115. ¿Com podria retornar al Senyor tot el bé que m´ha fet?

He 9,11-15. Crist, mitjancer d’una nova aliança, els cridats reben allò que Déu els havia promès.

Mc 14, 12-16.22-26. Això és el meu cos. Això és la meva sang. Feis-ho en memòria meva!

 L’Eucaristia és el Sagrament de la Caritat. És el do que Jesucrist fa de si mateix per a donar-nos a conèixer de quina manera Déu ens estima. En aquest sagrament es posa de manifest l’amor que impulsa a donar la vida pels propis amics (cf. Jn 15,13). Joan diu que Jesús els va estimar fins a l’extrem. En això, avui contemplam i agraïm el sagrament que Jesús ens confia de perpetuar la seva memòria d’amor cada vegada que ens reunim entorn de l’altar per a celebrar l’Eucaristia. Un gest unit a un altre gest, ambdos plens de significat i de compromís: el gest de consagrar el pa i el vi, signes de la seva presència real, i el gest carregat d’infinita humilitat que marcarà l’estil de ser deixeble seu, que és quan s’agenolla i els renta els peus. És el testament que ens deixa abans de morir per nosaltres a la creu, una memòria viva d’amor, humilitat i servei que recorrerà tota la història i ens projectarà cap a un futur ple de vida viscut en la plenitud de l’amor en Déu.

Jesús, que és camí, veritat i vida -tal com ell mateix es defineix- es dirigeix al nostre cor anhelant, que se sent pelegrí i assedegat, el cor que sospira per la font de la vida, el cor que desitja la Veritat. És la veritat de l’amor la que Jesús ens ensenya convidant-nos a l’Eucaristia. És la veritat que estam compromesos a comunicar, la veritat que Déu és Amor, com el defineix sant Joan. Aquesta és la veritat que ens interessa, ja que és aliment i vida per als creients i ho pot ésser per a tots els qui cerquen Déu sincerament, encara que sigui a les palpentes, enmig de dubtes, febleses i increença. Jesús ens mostra un Déu, que és Pare, que es fa trobadís i que s’avança a abraçar-nos primer. Per això, “ens deixa l’Eucaristia com a memòria quotidiana de l’Església que ens introdueix cada vegada més a la Pasqua (cf. Lc 22,19). L’alegria d’evangelitzar sempre brilla sobre el rerefons d’aquesta memòria agraïda: és una gràcia que necessitam demanar. Els Apòstols mai no van oblidar el moment en què Jesús els tocà el cor” (EG 13).

Són els mateixos apòstols que van unir la taula de l’Eucaristia al servei dels pobres, d’aquells que necessitaven acolliment, acompanyament, ajuda, defensa i inclusió. Convidar a seure a la taula eucarística implica tot això, tal i com estam cridats a fer-ho en qualsevol circumstància i d’una manera perenne. És el que intentam fer organitzativament des de Càritas i que, avui, Dia de la Caritat, pren una significació molt especial. I això, no només ho pensam des de les ajudes que sempre haurem d’estar disposats a oferir, sinó des de qualsevol necessitat que aparegui.

 “El ser y l’actuar de l’Església es juguen en el món de la pobresa i del dolor, de la marginació i opressió, de la debilitat i el sofriment” (CEE, La Iglesia y los pobres, 10). No tindria sentit celebrar l’Eucaristia en la que compartim el mateix Jesús, el seu Cos i la seva Sang, i llavors negar-nos a compartir allò més necessari per ajudar a altres a viure amb dignitat. La festa del Corpus Christi, coincidint amb el Dia de la Caritat, ens situa en el centre de l’espiritualitat cristiana. Jesús inaugura l’Eucaristia a través de gestos i paraules que signifiquen l’entrega del seu cos i de la seva sang, és a dir, l’entrega de la seva pròpia vida per tota la humanitat. Com a seguidors de Jesús, avui se’ns convida a actualitzar aquest gest en el dia a dia, fent-nos caritat, pa que es parteix i es reparteix entre els nostres germans i germanes, especialment els més pobres i vulnerables.

Jesús de tot això en fa memòria perquè no oblidem mai de fer-ho. És el que el papa Francesc va escoltar deu seu amic el cardenal brasiler Humes quan, just elegit Papa, li va dir “no t’oblidis dels pobres”. Llavors va triar el nom de “Francesc”, per l’estil que volia adoptar com a servei a l’Església. Escrivint als Gàlates, ja ho va dir Pau als altres apòstols “només ens van demanar que ens recordéssim dels pobres, cosa que he procurat fer -diu- amb tot interès” (Ga 2,10). El fet indiscutible és que celebrar l’Eucaristia compromet a favor dels pobres. El gest que fa Jesús de partir el pa és tant significatiu, que ens proposa que el facem amb extensió a tota a nostra vida, essent protagonistes d’una economia de comunió i d’un estil de servei que mira el bé comú. Avui, tot això té una resposta concreta, que fa que to no quedi en paraules, sinó que es traduesqui en fets.

 Caritas, presentant el treball que estam duent a terme com a campanya institucional, ens diu que “allà on ens necessiten, hem d’obrir camins d’esperança”, la qual cosa significa que -con diu el papa Francesc- “El bé, com també l’amor, la justícia i la solidaritat, no s’aconsegueixen d’una vegada per sempre, sinó que ha de ser conquerits cada dia” (FT 65).

I, en aquests moments ¿on ens necessiten realment? Els informes de Caritas i la Fundació Foessa ens dibuixen la realitat que viuen milers de persones ben a prop nostre. Ens trobam amb situacions d’exclusió molt severes, amb persones amb dorca deteriorament, especialment psicoemocional.

Una problemàtica d’habitatge que es va aguditzant i incrementant situacions d’homes, dones i famílies sense casa.

Un augment del nivell d’estrès financer entre la població que viu de lloguer social i ingressos econòmics baixos.

Una precarietat laboral que obstaculitza moltes persones a l’hora de viure amb estabilitat i iniciar projectes vitals nous.

Un augment de persones en situació d’irregularitat administrativa que han hagut d’emigrar, i tota la dificultat d’accés a drets per manca de documentació.

Una població infantil i juvenil en una situació de desavantatge social profunda que possiblement els afectarà tota la vida.

La darrera estadística de persones ateses per primera vegada per Càritas Mallorca va ser de més de 4.000. I el nombre de llars (famílies) = 6.134. De les quals 831 amb fills menors.

En el cor d’aquesta Eucaristia d’aquest dia del Corpus Christi vull fer una crida a estendre aquesta taula eucarística que ens aplega com a germans, que facem tot el possible per a convidar i asseure-hi, de forma directa o indirecta, tots aquests germans i germanes que passen necessitat, ja que -com diu el papa Francesc- “la pitjor discriminació que sofreixen els pobres és la falta d’atenció espiritual. La immensa majoria dels pobres té una especial obertura a la fe; necessiten Déu i no podem deixar d’oferir-los la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels Sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració en la fe. L’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària” (EG 200).